miércoles, 23 de marzo de 2011

REFLEXIONS SOBRE ELS MAILS

La setmana desprès d’arribar de l’Índia ens vam reunir a sopar quatre parelles d’amics: un  d'ells en Miquel Bonet, una persona molt especial amb qui comparteixo de fa anys moltes de les meves inquietuds personals. És un dels millors comunicadors professionals  que he conegut.
Vam parlar del meu viatge a L’Índia i del seu projecte social a Filipines, la nit va donar per molt i  també  parlàrem dels  mails que ens arriben o enviem i els efectes que tenen sobre les nostres vides.
Li vaig consultar_-Miguel tu que ets tan mediàtic i fas tantíssimes activitats con tu fas, els respons tots? . Ell em va respondre:
-Ana, bonica (com sempre en diu): has de saber algunes coses importants: 
Quants mails reps,?  
Li vaig dir: -Molts. I ell insistia: -però quants? .
-Uns vuitanta,ó  cent diaris entre els que arriben i envio.
  • Els familiars                                                                                       4 %
  • Els professionals externs, clients/ proveïdors,                                   35 %
  • Els  que  tu envies al teu equip i els que ells et retornen                    40 %
  • Els intrusos que no serveixen  per res                                                3 %
  • Els meus  temes socials,estratègics,                                                  4 %
  • Els personals,amics/amigues                                                          14 %
  •  
  • Ara has de saber com gestionar-los  
  • Els familiars: Els  tens que respondre sempre  es la teva família i mai se sap que pot ocorre
  • Els professionals; Has de saber que forma part del teu treball i  no pots eludir la teva responsabilitat.
  • El teu equip: No cal dir que has de treballar i fer treballar, per tant ja saps, seguiment i seguiment, feina i mes feina.
  • Els intrusos: Aquells que no siguin del teu interès educadament els dius que no envien res més i els bloqueges perquè no entrin més vegades
  • Els socials: Els tens perquè vols, els has triat tu ja saps que és dedicació, però també creixement personal
  • Els personals i amics:. Arriben sense esperar-los i et fan sentir que algú a dedicat el seu temps i a pensat en tu.  Són els millors del dia, et fan oblidar el estrès, et donen energia,alegria,autoestima.
  • Va insistir molt, que quant estàs treballant la feina és el primer a no ser que sigui molt important.
  • És millor esperar a tenir  temps  abans de respondre’ls. Molts porten missatges, poemes, bona música, filosofies  que et fan reflexionar,per tant val la pena dedicar-li una estoneta .
  •  Aquells que tan agradat fes-li saber  com a mínim: “ M’agrada’t molt, moltes gracies.”  Després estan els que són un fàstic i no t’agraden, aquests els tens que eliminar,  sobre tot si no ha escrit res personal cap a tu
En Miquel va continuar:   Ana, bonica..... dues coses mes: 
PRIMERA: Si a sobre del missatge o mail  que has rebut, tan dedicat algunes paraules personals, no tens  me remei que respondre’l, el teu  temps  és molt important, però no menys que el de la persona que ha  pensat en tu,  i segur que voldrà saber si l’has rebut. I si es un escrit directa per tu.......... no cal dir
SEGONA: No oblidis mai que els  amics, si són realment  amics. els tens que acceptar com són i si no compleixen les formes més o menys correctes, doncs has  de valorar altres coses.
Amb totes  aquestes reflexions semblava  que estigues a una classe de autoajuda. En va fer pensar molt i vaig iniciar un curs que feia temps el tenia demanat  ( OPTIMACIÓ DEL TEMPS) per organitzar-me millor. He fet dues sessions intensives  de 10 hores, el vaig acabar l’anterior setmana. M’ha anat força be i estic millorant, controlo millor els meus escrits, i he aprofita’t per eliminar  els inútils i delegar alguns altres. 


Ana Nuñez Motos

19 de març 2011

1 comentario:

  1. Fas una definició molt acertada de la visió que et va fer veure en Miquel Bonet.... Grande en Miquel. Es un crack!!! , m,agarda ser-ne amiga. Les converses amb ell sempre ens aporten coses molt positives.
    En quan a la teva reflexió, tens molta raó, a mi em passa molt que escric mails per diferents temes, dels quals n,espero una resposta, i m,indigna que el receptor no en faci ni el mes minim cas. Ni que sigui per educació al veure que hi ha una persona que ha dedicat un temps. (valuos) i que requereix ni que sigui un acus de rebut. Ja saps de que parlo !!
    I no soc de les persones pesades que es pasen el dia enviant presentacions bucòliques amb missatges utòpics.
    Jo tinc el sa costum de contestar ni que sigui un escuet "molt maco, gracies"

    ROSA

    ResponderEliminar